Blog

Participació XXX Congrés De l’Associació Directors i Gerents de Serveis Socials.

  Rosa Conca vicepresidenta de Muntis Inclusiu la darrera setmana, el 19 d’octubre, va participar a Fuenlabrada (Madrid) com a convidada a la taula rodona de “La mirada de les dones com a usuaris dels serveis socials”, perquè la temàtica del congrés anual d’aquesta entitat, aquest any estava dedicada a la feminització de les cures formals i de l’acció social. La qual té el seu origen en els models de socialització vigents, que potencien entre les dones la funció assistencial, la qual cosa es tradueix en una orientació de les seues carreres professionals cap a les àrees de cura (psicòlegs, treballadors socials, educadors, pedagogues, etc.).

   Totes dues raons, que són evidents als serveis i recursos, observables a simple vista i constatables en qualsevol estadística, porten a plantejar el que hauria de ser evident a qualsevol fòrum que es preveu: “el paper protagonista de la dona als serveis socials” .

   Des d’aquest prisma es plantegen a l’associació els objectius següents:
  Visibilitzar el paper de la dona als serveis socials, tant com usuàries per les seues pròpies necessitats i com a portaveus de les necessitats de les seues famílies, com per constituir la immensa majoria de la plantilla del personal dedicat a serveis socials.
   Debatre sobre si el fet de ser dona imprimeix unes característiques pròpies a la manera d’entendre i atendre les situacions, la manera de concebre la intervenció social, o les prioritats a l’hora d’organitzar els serveis socials.
   Reflexionar sobre el canvi des del prisma de la dona. Ser dona i demanar ajuda és viu de manera diferent? Pactar un procés de canvi amb un altre és diferent si la que ho promou és dona o home? Som conscients de les limitacions i fortaleses que aquest fet transfereix a un sistema constituït majoritàriament per dones? Les dones conceben de manera diferent la possibilitat de canvi en si mateixos i en les persones amb les quals es relacionen? Treballem la relació d’ajuda amb les persones usuàries com a motor de canvi de manera diferent segons el nostre gènere? Promovem que hi hagi una major corresponsabilitat en les tasques de cura entre homes i dones a l’àmbit domèstic? Apliquem realment l’enfocament de gènere a les nostres intervencions?