Blog

Col·laborem amb el cicle superior d-integraci’o social

        MUNTIS COL·LABORA AMB EL CICLE SUPERIOR D’INTEGRACIÓ SOCIAL

L’IES d’Albaida ens demana col·laboració per dur a terme un projecte d’aprenentatge servei sobre comunicació inclusiva. La presentació es va celebrar el passat divendres 16 a la seu del Consell Local de la Joventut d’Ontinyent.

 

A la part d’aprenentatges es pretén conèixer dificultats d’accés a la informació, descobrir formes per fer una societat més inclusiva i aprendre sistemes i estratègies de “comunicació inclusiva” pel que fa als Serveis, realitzar articles per publicar al voltant de les necessitats que s’observen per una comunicació efectiva i més inclusiva, ajudar a Consells de Joventut, al propi institut i a una ONGD a reflexionar i tindre mecanismes d’accessibilitat universal a la informació, visibilitzar en vídeos necessitats i propostes per inclusió de persones sordes, realitzar activitat de sensibilització per al diàleg i generar propostes de transformació social cap a la inclusió.

La nostra aportació va consistir en contestar una sèrie de preguntes sobre la nostra opinió per aconseguir una comunicació inclusiva i aquesta va ser la nostra resposta:

La comunicació afecta a qualsevol àmbit, per tant és transversal, el que fa la qüestió complicada però a la vegada senzilla perquè implica a totes i per tant si ho fem per unes servirà per totes (en termes generals).

L’estratègia més efectiva seria la implantació de l’educació inclusiva doncs la convivència fa l’acceptació de la diferència i l’observació ajuda a l’aprenentatge i a l’empatia. Per tant jo apostaria per la formació del professorat en els diferents mètodes de comunicació o almenys en la pèrdua de la por a la diversitat funcional per a que entenguen que només calen recursos o suports per fer realitat la inclusió que no és una cosa teòrica només. I que eixos suports existeixen i poden contar amb ells, ací veig jo la figura de l’integrador social, donant suport, donant eines per fer realitat eixa inclusió.

Per altra banda, afrontaria el tema de l’administració pública, hores d’ara és deplorable que els funcionaris que estan en atenció al públic no tinguen formació en llenguatge de signes o no hi haja documentació en llenguatge fàcil o en braille. Cal que siga un requisit ja que per exemple el llenguatge de signes és una llengua cooficial com el Valencià.

A nivell social cal treballar conjuntament persones amb diversitat funcional i professionals creant eixa visibilització que fa falta per a que el focus vaja a la necessitat. També per a que entenguen que és un dret no una almoina el que demanem. És fonamental que per exemple professionals com vosaltres, integradors socials on treballeu poseu en pràctica tot esta estratègia de comunicació doncs si comencem per nosaltres mateixa donem exemple que és el que moltes persones amb diversitat funcional trobem a faltar en moltes entitats, que hi ha molta teoria cara a l’exterior però dins pequen del mateix que reclamen a altres.

La barrera tecnològica és altre tema important on la legislació obliga a que web, mitjans de comunicació etc siga accessible i no està fent-se. Altra vegada un poc el mateix, donar exemple, fer difusió i donar eines.

Post a comment